Hàbitats d’Interès Comunitari

La Directiva d’hàbitats defineix els hàbitats com “aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com si són seminaturals”. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d’interès comunitari aquells que, entre els hàbitats naturals, compleixen alguna d’aquestes característiques:

  • Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural a la Unió Europea.
  • Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.
  • Són exemples representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfiques de la UE, és a dir l’alpina, l’atlàntica, la boreal, la continental, la macaronèsica i la mediterrània.

La Directiva d’hàbitats defineix els hàbitats naturals prioritaris com aquells hàbitats naturals d’interès comunitari presents al territori de la UE que estan amenaçats de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la UE, a causa de l’elevada proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori.

La Directiva hàbitats no ha proposat cap mecanisme de conservació per als hàbitats que no són d’interès comunitari, tot i que el seu esperit és la conservació de tots els hàbitats (segons l’article 2). A més, en el cas dels hàbitats d’interès comunitari, només obliga a la seva conservació dins els espais que conformen o conformaran la xarxa Natura 2000.

Els hàbitats d’interès comunitari són els que apareixen en l’Annex I de la Directiva 97/62/CE. Són una selecció dels hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la UE. Poden ser de dos tipus: prioritaris i no prioritaris.

Els hàbitats naturals d’interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s’ha de garantir és la conservació d’unes mostres territorials d’aquests hàbitats mitjançant la seva inclusió en la xarxa d’espais Natura 2000. El fet que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d’interès comunitari no és condició única perquè en aquell lloc en concret se n’hagi de garantir la conservació.

Els hàbitats d’interès comunitari (HIC) tenen un sistema de codificació específic. (enllaç)

Font i enllaços d’interès

  • Departament de Territori i Sostenibilitat – HIC (enllaç)
Comparteix