Deposició de contaminants atmosfèrics

Deposició de contaminants en els espais forestals

El seguiment de la deposició de contaminants en els espais forestals a Catalunya es realitza a través de les parcel·les de la Red Europea de Seguimiento de Daños en los Bosques (RESDB) (Nivell I i Nivell II) amb un seguiment periòdic dels danys causats per la contaminació atmosfèrica de la coberta forestal. A banda, també es realitza a través del seguiment de la immissió de contaminants, mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i, a nivell científic, el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) disposa de dues línies d’investigació sobre els efectes en els ecosistemes terrestres de la contaminació ambiental.

Quantificació i canvis

La tendència en els últims anys ha estat l’empitjorament de l’estat dels boscos catalans en relació a l’acumulació de contaminants (avaluat mitjançant la defoliació dels arbres, que és el paràmetre bàsic per quantificar l’estat aparent de la salut de l’arbrat) (Àvila, 2004).

La defoliació dels arbres ha augmentat considerablement si es comparen les dades corresponents als quinquennis 1987-1991 i 1992-1996 (dades de Moreno et al., 1997). Tot i això, per al període 1992-1996, la defoliació mitjana en totes les parcel·les catalanes era d’un 23,6%, valor que està considerat com a dany lleuger dins les categories establertes en l’estudi de l’estat dels boscos europeus.

Entre les possibles causes d’aquest increment de la defoliació es troba la pluja àcida, la deposició de nitrogen i sofre sobre la vegetació, l’ozó o alguns factors climàtics.

L’acidesa de la pluja, mesurada mitjançant els mostrejadors automàtics de pH en les nou estacions de la XVPCA de la Generalitat de Catalunya, té relació directa amb el fenòmen de la defoliació en els últims anys.

En el cas de les deposicions de sofre als boscos catalans, es pot dir que no hi ha un problema greu. En canvi, pel que fa a la deposició de nitrogen, hi ha zones de Catalunya (com és el cas del Montseny) en les quals es diposita “una quantitat força elevada i comparable a la que es diposita en les àrees de boscos deteriorats del centre d’Europa” (Àvila, 2004).

Pel que fa a l’ozó, a Catalunya hi ha poques dades dels seus efectes sobre la vegetació natural, encara que la defoliació sembla tenir una relació amb la seva exposició acumulada i en el nostre territori té concentracions molt altes (Àvila, 2004).

Per últim, tot i que unes condicions climàtiques adverses poden provocar danys molt importants en les capçades, tal i com es va comprovar amb la sequera de l’any 1994, l’increment de defoliació entre 1987 i 1996 no té una relació significativa amb la temperatura mitjana anual, la mitjana de les temperatures màximes anuals, la precipitació i l’evapotranspiració potencial (Àvila, 2004).

Font i enllaços d’interès

  • Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024 (enllaç)
  • Àvila, A. 2004. Els boscos i la contaminació atmosfèrica a Terradas, J. i Rodà, F. (eds). 2004. Els boscos de Catalunya: Estructura, funcionament i dinàmica. Documents dels Quaderns de medi ambient, núm 11. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 137-140 (enllaç)
  • Redes Europeas de Seguimiento de Bosques (Nivel I y Nivel II). Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (enllaç)
  • Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Departament de Territori i Sostenibilitat (enllaç)
  • Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) (enllaç)
Comparteix