Estat nutricional dels sòls

Superfície afectada per mancances nutricionals

Durant el període 2002-2008 no hi ha hagut cap problema rellevant sobre l’estat nutricional del sòl en els terrenys forestals. Ni en els informes de la RESDB per a aquest període ni en la informació continguda en els Instruments d’Ordenació Forestals aprovats, s’atribueix cap dany a mancances nutricionals.

A Catalunya no hi ha cap anàlisi sistemàtica de sòls, peró l’IFN3 inclou, dins dels indicadors ecològics, la mesura de la concentració foliar de nutrients per a les espècies més abundants de cada província, paràmetre que informa de l’estat nutricional dels boscos.

Adequació dels productes fertilitzants emprats

En relació a l’adequació (dosi, composició, època d’aplicació) dels productes fertilitzants emprats s’ha de tenir en compte que l’estat nutricional del sòl a Catalunya es regula indirectament per les diferents normatives referides a l’ús que se’n faci del terreny. En pocs casos en què es fertilitzen els terrenys forestals, es segueix la normativa existent per als terrenys agraris.

El tipus d’aprofitament forestal majoritari a Catalunya es basa en la regeneració natural i la silvicultura intensiva queda reduïda a plantacions sobre terrenys agrícoles o zones amb sòls d’elevats nivells de nutrients i clima subatlàntic, on generalment el cost de la fertilització no compensa el benefici obtingut.

Les comarques de la província de Girona concentren gran part de les plantacions forestals catalanes de pollancres i plàtans (comarques de la Selva, el Gironès, la Garrotxa, l’Alt i el Baix Empordà o el Pla de l’Estany), així com de pi insigne o avet douglas, tot i que també es troben en altres comarques com el Vallès Oriental, el Segrià, Osona o el Maresme.

Les pollancredes són unes de les plantacions on esporàdicament s’utilitza la fertilització, especialment en terrenys de qualitat mitjana (terrenys al·luvials molt rentats), ja que en els de qualitat baixa (massa arenosos o argilosos) les plantes no poden tampoc obtenir tot el benefici potencial de la fertilització.

Font i enllaços d’interès

  • Pla General de Política Forestal de Catalunya 2013-2024 (enllaç)
  • Redes Europeas de Seguimiento de Bosques (Nivel I y Nivel II). Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (enllaç)
  • Tercer Inventario Forestal (IFN3) (enllaç)
Comparteix