Estat sanitari de la coberta forestal

Dades del 2011

Valoració de l’estat de la coberta vegetal

El seguiment de l’estat de la coberta vegetal a Catalunya es realitza a través de la Xarxa Europea de Seguiment de Danys en els Boscos (RESDB), Nivell I i Nivell II. Es valora l’estat de salut dels boscos a partir de l’observació de l’evolució anual de la defoliació i fructificació; la descripció dels símptomes de debilitament sanitari; la identificació dels agents causants, si n’hi hagués, (també condicions climàtiques extremes o algunes pertorbacions naturals que debiliten les masses forestals i faciliten la seva afectació) i la identificació de les possibles plagues i malalties que hagin afectat a les masses arbrades.

Segons dades de l’informe Mantenimiento y toma de datos de la Red europea de seguimiento a gran escala de los bosques en España (Red de Nivel I) FUTMON per a Catalunya (MAGRAMA) per a l’any 2011, en general, l’estat sanitari de les masses forestals catalanes és lleugerament més satisfactori que l’observat durant el 2010, i des del 2008-2009 sembla existir una lleugera milloria de la defoliació.

La defoliació és el paràmetre bàsic per quantificar l’estat aparent de salut de l’arbrat. Segons les dades de percentatge de defoliació per espècie i intensitat per tot Catalunya extrets de la RESDB de Nivell I pel 2011, la defoliació mitjana total de Catalunya està en els límits superiors de la classe “lleugera”, excepte al marge litoral de Girona i a la frontera entre les províncies de Tarragona i Lleida, on apareixen àrees que presenten defoliacions moderades.

Els agents nocius

Els danys en les forests poden tenir el seu origen en agents biòtics o abiòtics que poden afectar la salut i vitalitat d’aquests ecosistemes forestals i ser decisius per la seva estabilitat i creixement. Entre els agents abiòtics que poden afectar el seu estat sanitari trobem les condicions climàtiques adverses com nevades, gelades, calamarsades, ventades, bufaruts o sequera, i fenòmens com els incendis, entre d’altres. En el cas dels danys d’origen biòtic, aquests poden procedir de plagues d’insectes, malalties causades per fongs, bacteris o altres patògens, plantes paràsites, fauna salvatge o domèstica i danys d’origen antròpic.

Els factors físics i químics (sequera, calamarsa, vent i neu) són els que més danys han causat en les forests catalanes durant el 2011 (41,4%), seguits dels atacs d’insectes (29%) i altres danys específics (plantes paràsites, bacteris, etc.) (13,6%), fongs (9,8%), foc (2,6%) i danys d’origen antròpic (3,4%). Els vertebrats només han causat danys en un 0,1% dels peus totals afectats per algun agent.

Els agents biòtics

Els principals agents biòtics que provoquen danys són les plagues i la fauna salvatge.

Hi ha dues plagues a Catalunya sobre les quals es prenen mesures preventives i se’n tenen identificades quatre més que poden afectar espècies forestals. Són les plagues de quarentena, que es declaren quan hi ha risc d’introducció d’un organisme nociu que no és endèmic del territori i que pot originar una plaga d’importància econòmica en el territori on s’estableix. En territori català no s’ha detectat encara cap plaga de quarentena.

danys_biotics

Organismes de quarentena que poden afectar les espècies forestals

Pel que fa a la fauna salvatge, l’espècie que actualment provoca més problemes i més diversos a Catalunya en explotacions agrícoles, ramaderes i forestals és el porc senglar, que en els últims anys ha presentat una expansió demogràfica considerable. Els danys en l’àmbit forestal consisteixen bàsicament en l’aixecament del sòl forestal (sobretot en pastures de muntanya) i l’aixafament de planters de repoblacions. D’altra banda, el senglar també afecta la reproducció d’algunes espècies de fauna salvatge, ja que actua com a depredador de nius i llorigades.

Les espècies de remugants que hi ha a Catalunya (isard, cabra salvatge, cérvol, daina, cabirol i mufló) provoquen proporcionalment pocs problemes de danys en les forests, però cada cop hi ha més queixes al respecte. No es disposa, però, d’un estudi detallat d’aquestes espècies i efectes.

Font i enllaços d’interès

  • Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024 (enllaç)
  • Redes Europeas de Seguimiento de Bosques (Nivel I y Nivel II). Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (enllaç)
  • Mantenimiento y toma de datos de la Red Europea de seguimiento a gran escala de los bosques en España (Red de Nivel I) FUTMON. Módulo 08. Resultados Cataluña (enllaç 2010; enllaç 2011)
Comparteix