Compartir el territori: quin futur hi té la caça? (Jornada Tècnica)

El passat 31 de maig de 2016, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, juntament amb la Societat de Caçadors de Solsona i Comarca, i amb el suport de Cinegeticat, Minuartia i la Universitat de Lleida, va organitzar una trobada del món cinegètic amb l’objectiu de debatre els grans reptes del sector. Aquesta jornada era la tercera del cicle de conferències anuals sobre la modernització de l’activitat cinegètica a Catalunya, desprès que les precedents edicions es centressin en el paper de la caça pel desenvolupament de les zones rurals, i en la imatge de la caça en la societat.

Catalunya no té llei pròpia en matèria de caça, tot i tenir transferides les competències. La llei de caça estatal del 1970 segueix el marc normatiu, regulat a través d’ordres i decrets de la Generalitat. El món cinegètic però, està avui en dia en plena transformació, sotmès a grans reptes: explosió de les poblacions d’ungulats que provoquen costosos danys a la agricultura i accidents de tràfic, disminució contínua del nombre de caçadors, envelliment pronunciat del col·lectiu, concentració de les federacions en els aspectes esportius, problemes d’imatge de la caça en la societat, etc.

Van participar 80 persones representant els caçadors, pagesos, propietaris forestals, boletaires, ajuntaments, les reserves de caça, els agents rurals, departaments de salut i d’agricultura de la Generalitat, guardes rurals. També es va convidar representants d’altres col·lectius usuaris del territori (excursionistes, ciclistes, motociclistes, món de l’esport, ecologistes).

L’experta Carme Rosell ha assenyalat durant la seva ponència, que la caça és indispensable per fer front a la superpoblació de senglars al país, però ha destacat que hi ha altres estratègies que s’haurien de fomentar com evitar donarlos menjar a prop de zones urbanes o incentivar el consum de la seva carn. Es pateix un augment de les poblacions a totes les comarques de Catalunya, i entre les problemàtiques que genera l’animal, a més dels danys importants a l’agricultura, en destaca que entre els accidents amb animals a Catalunya, el 80% és causat pel senglar. Pel que fa als accidents amb víctimes mortals, el 30% és provocat per aquest animal.

L’investigador de la Universitat de Lleida, Julian Caldú, ha presentat el seu treball que estima que el sector de la caça a Catalunya genera al voltant de 230 milions d’euros anualment: 78 milions en llicències i impostos, 45 milions en allotjament, 40 milions en combustible, 40 milions en manteniment de vehicles, 30 milions en armes i municions, 6 milions en veterinaris, 4 milions en comercialització de carn salvatge i 1 milió en revistes i formació.

CONCLUSIONS

S’haurà de tenir en compte la gran diversitat de territoris presents a Catalunya. També l’estructura de la propietat del sòl, que és majoritàriament privada. La regulació està actualment centrada en la caça major, però hauria de contemplar en igualtat de condicions caça major i caça menor. S’ha focalitzat excessivament la problemàtica amb el senglar i no s’aborda amb prou decisió que bona part de les altres espècies necessiten un canvi de rumb urgent (la perdiu especialment, afectada per una gestió basada en les repoblacions sistemàtiques i molt tocada per les praxis agrícoles extensives i l’aplicació de productes fitosanitaris).

S’hauria de plantejar unitats territorials de gestió cinegètica a nivell de conques, valls, massissos; els cotos actuals són massa petits i fragmentats. S’ha de gestionar una comunitat més que no pas unes zones. Dues zones veïnes que no s’entenen generen problemes.

L’administració responsable no sempre aplica un criteri comú. Els caçadors haurien de tenir més pes en les reunions de les administracions. La implicació del nivell polític de l’administració i dels diferents partits polítics és clau per gestionar el canvi necessari. La divisió actual tant àmplia entre serveis públics de gestió del món rural és un fre i un factor d’incertitud jurídica i pràctica. Una llei de caça hauria d’estar relacionada amb una llei de fauna i forests, que englobi en un sentit més ampli totes les responsabilitats, rols, actuacions, tècniques, professionals, càrrecs, etc. És important que la nova llei de caça contempli més que la figura dels caçadors. Els caçadors no poden ser els únics gestors de la fauna cinegètica.

IMATGE I REPTE GENERACIONAL

La gestió del món rural en general no s’entén: no s’entén per què es talla arbres, per què es caça animals. En aquesta idea comunicativa, una gran part de la responsabilitat hauria de ser dels ajuntaments.

Costa atreure caçadors joves, per la imatge negativa que té la caça a la societat, principalment a la societat urbana. Cal evitar afegir burocràcia a una activitat ja molt regulada, o que en tot cas no sigui una barrera d’entrada per als nous caçadors. El cost de l’activitat no és una barrera d’entrada i es comença a veure que justament les noves generacions de caçadors no pateixen les tendències negatives al personalisme dels seus antecessors. Un carnet del caçador amb l’examen associat validaria l’experiència i la capacitat per exercir la caça, res estrany per qualsevol activitat que requereixi un mínim de coneixements tècnics per poder-la practicar.

No només l’administració responsable de la gestió cinegètica ha d’implicar-s’hi, sinó també altres departaments de la Generalitat: Ensenyament, Salut, Medi ambient, Cultura, etc….

Considerant la feina d’extrema utilitat que fa el col·lectiu per a la societat, és molt desconcertant que el 95% dels directors d’escoles neguin la possibilitat d’anar-hi a explicar la gestió cinegètica. Hi ha un treball conjunt del sector a fer en aquest sentit, de llarg recorregut. És molt important fer un projecte pedagògic informant de la importància i dels beneficis de la cacera. En els països del centre i nord d’Europa, la tasca social feta pels caçadors és ben entesa per la societat, cal treballar per assolir-ho. Existeix un absolut desconeixement per part dels mitjans de comunicació, cap als quals també el sector hauria d’incidir més. Trobar l’equilibri només es pot fer donant cultura i fent pedagogia.

GESTIÓ I MITIGACIÓ DELS DANYS

Sobre la creació, delimitació i legalització de noves figures: s’han de reconèixer legalment les figures del cap de colla i cap de línia. La llei hauria de contemplar aquests càrrecs. Una altra figura interessant seria la del caçador expert, amb la possibilitat d’aprofitar els guardes existents. Que les societats tinguessin persones altament qualificades que puguin actuar donat el cas. Hi ha un problema amb els animals morts i mal ferits a les carreteres. Des d’alguns punts d’Europa arriben exemples de figures de professionals caçadors que actuen conjuntament amb el servei de carreteres, que són voluntaris i que estan a disposició per a rebre ordres en qualsevol moment.

S’ha de plantejar les zones de reserves dins dels Espais Naturals Protegits, que actualment empitjoren el problema. La regulació s’ha de fer per unitat territorial física, no per límits polítics del territori.

Si es pogués ser més efectius entre setembre i març no caldria caçar a l’estiu. Sobre els canvis de modalitat, l’administració va donant eines, com ara l’acostament, però encara hi ha poques àrees privades que ho acceptin.

S’hauria de poder disparar des de les zones de seguretat, sempre que s’estigui d’esquena al camí o a l’edifici. Les franges de seguretat anti-incendis en urbanitzacions i nuclis antics poden servir també de referència. També s’hauria de possibilitar l’ús de noves tècniques: silenciador en zones periurbanes, caçar amb rifles, amb radars, amb visió nocturna. Es podria crear un grup de caçadors especialitzats en això; hi ha zones que de nit són singulars. Cal fer censos, i ferlos sovint, per tal d’adaptar la gestió a cada animal i situació.

Des dels Agents Rurals, s’està posant a disposició de tothom una sèrie d’eines per a millorar aquesta situació. Des que s’ha aplicat tot aquest ventall de mecanismes, els danys s’han reduït molt. Hi hagut una millora en els llocs on s’han unit pagesos, associacions de caçadors i alcaldes. En aquests llocs les coses funcionen. És important que tots actuïn com a elements de cohesió.

ÚS I COMERCIALITZACIÓ DE LA CARN

En aquest àmbit també fa falta formació, sobre manipulació, qualitat, control sanitari. La feina que s’ha començat a fer des de l’administració i les federacions s’ha de sistematitzar i reforçar, en paral·lel amb un pla estructurat per a la comercialització de la carn salvatge. La formació ha d’anar aparellada amb la demanda del producte.

La regulació sanitària és crucial i la certificació dels operadors de la cadena hauria de ser obligatòria per a garantir la total traçabilitat de la carn. Encara hi ha partides de carn salvatge que escapen al control de l’administració i ens hauria de preocupar. Amb un control més sistemàtic per part dels veterinaris comarcals, la carn es podria donar als menjadors socials (Càritas, Creu roja, etc…). El tema del transport s’hauria de regular també perquè amb el carnet de manipulador no es pot transportar l’animal mort fins al punt de recollida.

El problema de la fiscalització dels ingressos és relatiu, simplement obligaria les societats a contractar un gestor. Es dona l’exemple positiu del Pallars Sobirà, on la col·laboració entre vàries colles i  a societat ha possibilitat l’explotació comercial de la carn de senglar. Fins a 60 km des del punt de cacera al punt de recollida no hi ha problema.

El consum de carn de caça a Catalunya és més baix que a la majoria de països de la UE. S’hauria de treballar conjuntament amb el sector gastronòmic per valoritzar-ne les qualitats (ecològica, saborosa, nutritiva,…). Generaria demanda i en conseqüència més incentius pels caçadors.

FORMACIÓ

Falta formació de base i de reciclatge pel col·lectiu. Ni les federacions ni l’administració estan actuant de forma suficient. S’havia desenvolupat un temari, que no es va arribar a utilitzar però podria servir de base. Les directrius europees recomanen un pla estructurat de formació pels caçadors. Igualment cal que les pròpies societats sensibilitzin els seus socis per a que les accions de formació vagin mes enllà dels membres de les seves juntes. Una opció seria l’obligatorietat de presentació d’un certificat de formació individual per tal de sol·licitar la llicència de caça.

GESTIÓ DE LES SOCIETATS I ESTRUCTURES DE SUPORT

Es planteja el paper de les federacions, que actuen sota el paraigües de l’esport a Catalunya. Per un costat fan una feina important de representació del col·lectiu, però per un altre, inverteixen la part més gran dels seus recursos en competicions aprofitades per una part mínima del col·lectiu. Tot i això, l’estructura atomitzada de les societats de caçadors dificulta la seva gestió en el dia a dia, i moltes sinergies sorgirien d’un suport més gran de les federacions.

El caçador és un agent de gestió del medi natural, més que no un esportista. Els propis caçadors no es defineixen com a esportistes. En canvi la imatge de l’esport és positiva davant de la societat, tot i que únicament una petita minoria social associa avui en dia caça i esport. Donada la impopularitat que té la cacera a nivell social, els concursos de caça que actualment es venen disputant amb una certa periodicitat no ajuden massa al reconeixement d’aquesta pràctica per part del conjunt de la ciutadania.

LA GESTIÓ DELS ESPAIS D’APROFITAMENT LLIURE

D’alguna manera o altre s’haurien d’eliminar, tot i que cap regulació hauria d’imposar un ús o un altre al propietari. La regulació dels llindars de superfícies mínima s’hauria de millorar.

ASSEGURANCES

La Llei del 1970 preveu una assegurança obligatòria que només cobreixi els danys personals, amb un import que s’ha de revisar fortament a l’alça. L’annex IX del Real Decreto 1030/2006 de 15 de Septiembre preveu que les assegurances de caça dins de les obligatòries i autoritza la Seguretat Social ha reclamar als caçadors l’import de la assistència sanitària rebuda com a conseqüència de una acció de caça.

RESIDUS SENGLARS

Falta regulació en aquest àmbit. L’administració podria contractar contenidors especials, amb un punt de recollida comarcal, en la carretera principal. Serà necessària la implicació i col·laboració de les societats, amb un discurs positiu.

Si no incentivem la recollida, les colles poden decidir deixar l’animal al bosc. Si l’animal està contaminat per triquina, la malaltia s’estén molt ràpidament. A nivell de salut humana és també un perill.

FLEXIBILITAT NORMATIVA

Sobre la flexibilitat en la normativa: és important contemplar bé tot l’espectre casuístic per tal de poder crear una llei flexible que pugui aportar el màxim de solucions davant diverses situacions:

a. La llei hauria de contemplar regulacions sobre la seguretat amb variants segons els casos.

b. S’hauria d’estar al dia de les regulacions sobre les armes, calibre, munició, etc. Contemplar les novetats i integrar les millores.

c. S’hauria de regular l’ús del silenciador per tal d’evitar alarmes, especialment en nuclis urbans.

d. S’hauria de ser menys restrictiu amb el nombre de participants de les caceres conjuntes (cal recordar que aquest tipus d’activitat és la més efectiva).

e. S’hauria de poder autoritzar més caceres conjuntes nocturnes (única solució per a la plaga de conills a les terres de Lleida, per exemple).

f. S’hauria de poder fer concessions excepcionals amb una perspectiva preventiva per a evitar danys greus (el cas del cabirol i els brots tendres de plantacions, un dany anunciat que pot comportar una pèrdua econòmica realment elevada).

g. S’hauria de valorar de nou la possibilitat de creuar i actuar en espais naturals protegits, pel fet que molts són la font del mal que es pretén combatre. És important que hi hagi una transparència dels plans de gestió d’aquests espais.

h. Potenciar les actuacions quirúrgiques enfocades en assolir els objectius dels plans tècnics. Aquestes actuacions normalment són caceres conjuntes de gran efectivitat.

i. Regular la normativa sobre l’ús de gossos de caça per tal que se’n pugui fer més ús, especialment en situacions de risc.

j. Contemplar el propietari com un element important en la presa de decisions d’una determinada situació que requereixi activitat de caça.

FINANÇAMENT

Als caçadors se’ls demana actuar i se’ls demana caçar més. La feina és voluntària, però cal reconèixer que el cost econòmic és elevat, especialment quan se’ls demana més d’una sortida per setmana. És un servei molt important que es fa per a la societat i, com a tal, s’haurien de contemplar certes ajudes econòmiques, regular-les i aplicar-les en els moments corresponents. De la mateixa manera, ajudes econòmiques per a una prevenció de danys (tancats elèctrics per als conreus, per exemple) poden funcionar molt bé i ajudarien a reduir indemnitzacions i problemes més grans, no només econòmics.

Hi hauria d’haver més transparència pel que fa al destí final de la recaptació de les llicències de caça, i aquests diners revertir-los íntegrament pel desenvolupament del sector. Avui en dia no se sap quina part realment reverteix, i alguns problemes com el de la imatge o de la formació difícilment es podran millorar sense una inversió per part de l’administració.

FLEXIBILITAT EN PERÍODES DE CAÇA

Com més temps tinguem, millor es farà. No obstant això, s’hauria d’adaptar els dies hàbils segons l’espècie i l’orografia de cada territori, i regular en funció del nombre de caçadors en una zona. Si més caçadors, menys dies hàbils, tot i que cada coto no pot fer la seva temporada de caça.

Falten dades prou bones per fer una bona resolució de caça per l’any següent quan encara no s’ha acabat l’any actual. Sorprenen a vegades a l’alça i a la baixa els censos en les àrees privades, potser  o es fan amb prou rigor. Els Plans Tècnics haurien de reflectir una realitat objectiva. Al marge de les consideracions econòmiques de si són o no massa costosos, son ara mateix els únics i millors instruments de gestió tècnica que tenim a l’abast. Ben aplicats serien un magnífic aval de l’aprofitament ajustat del recurs faunístic. I no és que estiguin mal concebuts, el problema rau, sobretot, en que els censos no es fan, quan haurien de ser l’eix vertebrador de tot el Pla de Caça. Tal com s’estan fent i aprovant no deixen de ser res més que un tràmit. Fer-los per Internet facilitaria modificacions ràpides i no tant costoses.

La conflictivitat avui ve per l’excés de densitat de porc senglar i els danys associats, tant a la pagesia com al medi. Seguint la normativa europea, el període hàbil s’hauria de reduir com a mínim una setmana per no caçar abans de la migració pre-nupcial. La protecció de la agricultura hauria de ser un capítol important d’una Llei de Caça.

En relació amb les llicències, potser es podria fer igual que per la pesca, amb tiquets per uns dies. Una llicència de caça que per exemple fos vigent 1 dia, 3 dies o 15 dies. Seria el cas per exemple dels caçadors estrangers de pas.

Comparteix