Des de la Conferència de Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMA) ha sorgit amb més força el debat de com cal que siguin gestionats els recursos forestals per obtenir de forma sostenible beneficis ambientals, econòmics i socials. En les múltiples iniciatives internacionals es va posar de manifest la importància de l'existència de plans forestals nacionals i regionals per a l'ordenació sostenible dels boscos. Tanmateix, s'encoratjà als països a integrar Criteris i Indicadors de gestió sostenible en els plans nacionals o altres instruments de política forestal de referència.

Els Criteris i Indicadors Pan-Europeus s'han desenvolupat a través de les Conferències Ministerials sobre la Protecció dels Boscos a Europa (MCPFE). Des de l'inici de la MCPFE , s'han celebrat quatre conferències a Estrasburg (1990), Hèlsinki (1993), Lisboa (1998) i Viena (2003). Espanya ha adoptat el conjunt de Criteris i Indicadors Pan-Europeus per a la gestió forestal sostenible de la MCPFE celebrada a Viena , basat en la proposta definida a Lisboa.

Aquest conjunt d'indicadors té la funció de donar una visió, el més exacta possible, del grau de sostenibilitat de la gestió forestal d'un país, i els seus valors han de considerar-se com un tot, integrant-los als programes forestals nacionals o altres estructures polítiques rellevants. Estan pensats per comparar dues situacions diferents en un mateix país, però no per comparar entre països i han de ser una estructura de referència, tenint en compte les condicions específiques de cada país.

Aquest document pretén reflectir l'estat de la gestió forestal a Catalunya en el moment d'aprovar el Pla de Política Forestal. Prenent aquests valors com a punt de partida es vol contribuir a determinar en el futur quin ha estat l'efecte de les noves polítiques en el sector forestal.