Un any després del foc de l’Alt Empordà

Un any després dels incendis que van cremar 14.000 hectàrees de bosc a l’Alt Empordà, persones afectades i els investigadors experts en incendis del CREAF i la UdG fan una valoració de la regeneració que s’ha pogut observar a la zona.

Pinyó de pi blanc germinant

Les suredes, les pinedes de pi blanc i els matollars van ser les formacions vegetals més perjudicades durant els incendis de l’Alt Empordà del juliol passat. Un equip del CREAF està estudiant quin paper va tenir l’estructura del bosc en el comportament del foc i en el grau d’afectació que mostren els arbres després de l’incendi.

Conèixer aquest paper, d’una banda pot ajudar a predir possibles situacions extremes que sobrepassen la capacitat d’extinció dels bombers, i de l’altra, pot ajudar a interpretar la regeneració observada: “Un foc de superfície afecta sobretot l’estrat herbaci i arbustiu, mentre que els focs de capçada solen cremar gran quantitat d’arbres i afectar molt més la seva regeneració,”-explica Judit Lecina, membre de l’equip d’investigadors.

La recuperació ha sigut força desigual

En general, l’alzina surera s’està regenerant de manera notable, gràcies a la seva capacitat per rebrotar des de la capçada, i es calcula que en pocs anys moltes suredes tindran un aspecte similar al que tenien abans del foc. Tot i que això representa una bona notícia pel sector del suro, molt important a la comarca, “cal tenir en compte que el suro cremat no es podrà aprofitar i, per tant, ara tocaria pelar els arbres i esperar un torn aproximat de 14 o 15 anys”. –afirma Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

Alzina surera rebrotant

A més, la recuperació de capçada depèn de que l’arbre tingui prou escorça en el moment del contacte amb les flames, i per això la situació pot ser molt desigual per als diferents propietaris. Aquells que havien retirat el suro poc temps abans del foc han patit una mort gairebé absoluta de les seves explotacions. Joaquim Bech de “Can Bech”, ho explica:

“La situació és tràgica després de la crema de 40 hectàrees a la nostra finca, el 23 de juliol. En el nostre cas, com que havíem llevat el suro l’any anterior a l’incendi, la cremada va ser fulminant i se’ns han mort pràcticament tots els arbres. Sense l’escorça, estaven molt desprotegits”.

El pi blanc, en canvi, trigarà força més a recuperar-se (entre 20 i 30 anys), ja que no pot rebrotar i ha d’esperar a que els nous pins sorgits per germinació després de l’incendi creixin. Aquesta recuperació segurament serà igual de lenta si s’opta per deixar que el bosc es recuperi de manera natural o si es talen i es venen els arbres cremats.

La venda d’aquesta fusta cremada com a biomassa per produir energia sembla que està sent una pràctica comuna entre els propietaris de la zona afectada, en un intent de minimitzar les pèrdues ocasionades pel foc. Malauradament, com que encara no hi ha prou consum local, bona part d’aquesta biomassa s’exporta a països com ara Itàlia, on les subvencions d’aquest tipus de fonts energètiques permeten un cert rendiment de la gestió forestal. Així ho explica Joan Lazaro, propietari de la zona de boscos de pins “Heredad Molar”:

“Abans dels incendis ja dèiem que la densitat dels boscos no era normal i que calia netejar-los, però no es va fer cap actuació. De les 200 hectàrees que té la propietat se’n van cremar 180. Hem patit molt. Vam tallar la fusta, la vam triturar i la vam enviar en vaixells cap a Itàlia per a biomassa. Amb els diners de la biomassa hem pogut refer un mas per poder dedicar-nos al turisme rural”.

Els illots no cremats són fonamentals per a la recuperació

Durant aquest any de regeneració i canvis en els boscos alt-empordanesos, l’equip de Pere Pons, investigador de la Universitat de Girona, ha observat el comportament d’alguns animals a la zona afectada. L’equip ha comprovat que algunes espècies d’ocells i d’insectes pròpies d’espais oberts han començat a recolonitzar la zona i que les espècies més forestals han trobat refugi en els illots de vegetació que no s’han cremat. “Sembla ser que l’incendi ha provocat un recanvi en la biodiversitat molt més ràpid del que seria habitual –explica Pere Pons–. Ara cal estudiar si a mig i llarg termini les poblacions de fauna dels illots es troben amb problemes diferents que les que viuen en boscos continus, pel fet de viure més concentrades”.

Aquest recanvi de la biodiversitat és un fet que es repeteix sovint després dels incendis. En un article publicat el 2011, l’equip de l’Anselm Rodrigo, investigador del CREAF, senyala que l’actual freqüència dels incendis ha fet que augmenti la substitució de les espècies arbòries dominants per altres que no ho eren abans del foc. “Quan això passa, no són només els arbres, els que canvien: d’entrada, hem vist que ho fan també les plantes del sotabosc i la comunitat de formigues que hi viuen”.

La gestió més adient depèn de l’objectiu

Extensió de pi blanc calcinada

La investigadora del CREAF Sandra Saura afirma que una bona gestió del bosc cremat dependrà sempre de l’objectiu que persegueixi. “En el cas dels pins, si es vol fer una explotació econòmica una opció és optar per vendre la fusta per a biomassa. Però si el que es vol és conservar el bosc, llavors és important esperar un any i després intentar crear un paisatge en forma de mosaic, amb condicions ambientals diferents, per afavorir la recuperació de la biodiversitat”.

El director del CREAF Javier Retana ja apuntava aquesta idea a una entrevista recent de la revista del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. “Molts volien començar a actuar immediatament, però malgrat la bona voluntat, abans d’un any no es poden fer gaire coses”.

Afegia que la proposta més raonable seria establir unitats de territori que, mitjançant franges de protecció, impedeixin que els incendis es propaguin amb tanta facilitat.

“Per poder millorar la gestió i prevenció dels incendis és molt important fer ús dels mapes de perill d’incendis que s’elaboren des de la Generalitat” –explica la Sandra Saura. “Quan el mapa mostra que el perill és prou elevat, es prenen les mesures adequades, com ara tallar la motorització de la zona”.

José Ángel Burriel forma part de l’equip del CREAF que ajuda a millorar el mapa de prevenció d’incendis de la Generalitat. Aquest equip assessora en l’elaboració d’un mapa diari de perill d’incendi forestal i també en la creació d’un mapa bàsic de perill d’incendis (aquest es renova cada 10 anys), on s’observa al detall quines zones boscoses de Catalunya corren més risc de patir incendis. “El mapa bàsic serveix, entre d’altres coses, per decidir la quantia de les subvencions destinades a la col·locació d’hidrants o dipòsits, o a la construcció de pistes per on accedir al bosc en cas de foc, en funció del perill d’incendi a nivell municipal” –explica Burriel.

Enllaç a notícia original – CREAF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.