Insecte lepidòpter de la família Thaumetopoeidae que afecta principalment diverses espècies de pins (Pinus halepensis, P. nigra, P. sylvestris, P. pinea, entre d’altres). Les larves s’alimenten de les acícules durant l’hivern i construeixen nius sedosos blancs a les capçades. Els símptomes inclouen defoliació, presència de bosses hivernals i debilitament dels arbres, especialment en infestacions recurrents. A Catalunya és una de les principals plagues dels pins i, a més, les larves presenten pèls urticants que poden provocar afeccions a persones i animals.
Les comarques de Catalunya més afectades són: el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça
Evolució del grau d’afectació de la processionària a Catalunya
Font: Servei de Gestió Forestal. Direcció General de Boscos i Gestió del Medi.
Nivells d’afectació de la processionària del pi
Antecedents
Des de fa molts anys a Catalunya s’havia fet la valoració del grau d’afectació de la processionària assignant a les zones afectades quatre nivells (en una simplificació de la classificació utilitzada comunament).
D’aquesta manera, a cada rodal afectat significativament se li assignava un d’aquests quatre nivells:
– M1. Quan s’aprecien diverses bosses als marges del bosc i algunes al centre de la massa boscosa.
– M2. Defoliacions parcials als marges sobre alguns arbres i diverses bosses al centre de la massa boscosa.
– M3. Defoliacions intenses als marges i parcials al centre de la massa boscosa.
– M4. Defoliacions molt fortes tant als marges com al centre de la massa boscosa.
Amb aquests criteris s’han anat fent les avaluacions de les afectacions a final de temporada (mesos de febrer-març) i els darrers anys s’ha fet una cartografia d’aquests nivells d’afectació.
Les dades les prenen els Agents Rurals sota els criteris dels especialistes del Servei de Sanitat Forestal.
Graus d’afectació de la processionària del pi
Des de l’any 1980 per a l’avaluació del grau d’afectació d’una massa a la processionària s’utilitza de manera generalitzada la classificació segons els nivells establerta per Montoya (1980), basada en Demoulin (1969). La valoració per masses adultes de pi es fa seguint rodals que corresponen a zones homogènies i s’avaluen de manera independent. A cadascun d’aquests rodals, se li assigna un determinat nivell o grau d’infestació, d’acord amb una escala que s’ha dissenyat i que ha estat adoptada de manera general per tal d’objectivar les avaluacions realitzades per observadors diferents i poder efectuar comparatives entre diferents anys (www.aragon.es, www.caib.es, www.castillalamancha.es, http://extremambiente.gobex.es). Aquests nivells d’infestació queden definits com:
– Nivell 0: no hi ha cap eruga o algunes colònies (bosses-niu) molt disseminades
– Nivell 1: algunes colònies en les vores de la massa forestal, clars i peus aïllats
– Nivell 2: bastants colònies en marges de la massa, clars i algunes pel centre de la massa
– Nivell 3: defoliacions parcials en marges i peus aïllats, i bastants colònies pel centre
– Nivell 4: defoliacions molt forts en marges i peus aïllats, i parcials en la resta de la massa forestal
– Nivell 5: defoliacions molt forts en tota la massa forestal